A FER BUNYOLS

CONSEJOS PARA DISFRUTAR DE LA VIDA

RECEPTA PER A FER BUNYOLS D’ARRÒS

Esta és una recepta que Remedios Lledó li donà a sa filla Reme Pastor i a les seues nores, Marisol Buades i Lolita Gosálbez, i juntes feren bunyols fins al 1982; hui només la pot fer servir, gram amunt gram abaix, Marisol, qui me l’ha donà a mi perquè us l’explique i la practiqueu i, si sou capaços, la milloreu. Però això vos ocuparà molts anys. Us recorde que si “tens filles menjaràs bunyols”, o bones nores, també afegiria hom.

INGREDIENTS Per als que isquen

1 kg d’arròs del de sempre, 1 kg de sucre, ½ l de llet, 4 llimons, 3 vares de canella en branca i canella mòlta, 1 dotzena d’ous, oli d’oliva abundant, una paella fonda per a escalfar l’oli i, almenys, una bunyolera i 2 kg de farina (que es gastaran per complet o no segons quede l’arròs bullit).

ELABORACIÓ

Quatre fases distingirem en la preparació dels bunyols: bullir l’arròs, fer la massa, rectificar-la si és el cas i, a la fi, fregir-la i obtindre els bunyols.

Posem en una olla, en principi, 1 l d’aigua, la pell de 2 llimons i les 3 vares de canella, la col·loquem al foc i quan bulla aboquem l’arròs. Deixarem que coga fins que l’arròs es puga aixafar amb els dits, per a la qual cosa, si hagués calgut, s’hi haurà d’haver afegit aigua freda. Arribat a aquest punt, apagarem el foc, retirarem les pells del llimó i la canella i esperarem que l’arròs es refrede.

Reprendrem la feina agregrant-li els ous sense batre, la llet, la ratlladura dels altres dos llimons i la canella mòlta (al gust), i remenarem amb una cullera fins que quede ben barrejat. Si tot ho hem fet bé fins a aquí, tindrem una massa fluida. És aleshores quan hi anirem incorporant i mesclant la farina a poc a poc, tenint cura que la massa no perda la seua fluïdesa (la raó és que quan la vessem a la bunyolera s’hi ha d’estendre de manera fàcil, quasi natural). Acabarem afegint el sucre, que no haurem incorporat abans perquè si el remenem molt es revé i fa “aigüeta”. Al final, hem d’aconseguir una pasta “correoreta”, aqueix és el secret.

Escalfem l’oli ben escalfat, netegem i eixuguem bé la bunyolera, li hi vessem la massa i esperem que córrega per tota la base i, aleshores la fiquem dins de l’oli. Si la massa “esclata”, és a dir, es desfà a trossos, és que necessita rectificar-se de farina, si no, hem arribat on anàvem i hem aconseguit la pasta apropiada per a fer el bunyol. A partir d’aquí anirem fregint la massa i quan cada porció estiga daurada tindrem un bunyol redonet que es desunflarà una mica a mesura que es vaja refredant. Desenes de bunyols després haurem acabat la feina, que encara que molt reconfortant – si t’agraden els bunyols - és llarga i fatigosa, així que abans de posar-te a fer-ne seria convenient de preguntar a algú foguejat en aquestes batalles la forma més còmoda de treballar esta delícia.

Es poden menjar sense més acompanyament o refregant-los, volta i volta, amb una mixtura de sucre i canella. I si no te’ls menges tots d’una asseguda, acció força recomanable, guarda’ls en un recipient on hauràs posat al fons un plat boca per avall (per separar-los de l’oli que desprenguen) i que tindràs tapat, encara que per pocs dies.